Processos psicològics bàsics

Hola!

Aprofitant que estic preparant l'examen de l'assignatura...adjunto un tema d'interès sobre la definició de "l'Assertivitat" i alguns exemples de cada tipus. Espero que us sigui de utilitat.

L'ASSERTIVITAT

L'assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpables.

Tècniques d'entrenament en asertivitat

La forma d'interaccionar amb els altres pot convertir-se en una font considerable d'estrès en la vida. L'entrenament assertiu permet reduir aquest estrès, ensenyant a defensar els legítims drets de cadascun sense agredir ni ser agredit. En definitiva, quan s'és una persona assertiva hi ha una major relaxació en les relacions interpersonales.

En la pràctica l'entrenament en asertivitat suposa el desenvolupament de la capacitat per a:

* Expressar sentiments o desitjos positius i negatius d'una forma eficaç sense negar o desconsiderar els dels altres i sense crear o sentir vergonya.

* Discriminar entre l'asserció, agressió i passivitat.

* Discriminar les ocasions en les quals l'expressió personal és important i adequada.

* Defensar-se sense agressió o passivitat enfront de la conducta poc cooperadora o raonable dels altres.

Diferenciació conducta assertiva o socialment habilidosa,agressiva i passiva.

Conducta assertiva o socialment habilidosa

Expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets legítims i opinions sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets d'aquestes persones. L'asserció implica respecte cap a un mateix en expressar necessitats pròpies i defensar els propis drets i respecte cap als drets i necessitats de les altres persones. Les persones han de reconèixer també quins són les seves responsabilitats en aquesta situació i quines conseqüències resulten de l'expressió dels seus sentiments. La conducta assertiva no té sempre com resultat l'absència de conflicte entre les dues parts; però el seu objectiu és la potenciació de les conseqüències favorables i la minimització de les desfavorables.

Conducta passiva

Transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions o a l'expressar-los d'una manera autoderrotista, amb disculpes, amb falta de confiança, de tal manera que els altres puguin de tal manera no fer-li cas. La no asserció mostra una falta de respecte cap a les pròpies necessitats. El seu objectiu és l'apaivagar als altres i l'evitar conflictes costi el que costi. Comportar-se d'aquesta manera en una situació pot donar com resultat una sèrie de conseqüències no desitjables tant per a la persona que està comportant-se de manera no assertiva com per a la persona amb la qual està interactuant. La probabilitat que la persona no assertiva satisfaci les seves necessitats o que siguin enteses les seves opinions es troba substancialment reduïda a causa de la falta de comunicació o a la comunicació indirecta o incompleta. La persona que actua així es pot sentir sovint incompresa, no presa en compte i manipulada. A més, pot sentir-se molesta respecte al resultat de la situació o tornar-se hostil o irritable cap a les altres persones. Després de diverses situacions en les quals un individu ha estat no assertiu, és probable que acabi per esclatar. Hi ha un límit respecte a la quantitat de frustració que un individu pot emmagatzemar dintre de si mateix. El qual rep la conducta no assertiva pot experimentar també una varietat de conseqüències desfavorables. Haver d'inferir constantment el que està realment dient l'altra persona o haver de llegir els pensaments de l'altra persona és una tasca difícil i aclaparant que pot donar lloc a sentiments de frustració, molèstia o fins i tot ira cap a la persona que s'està comportant de forma no assertiva.

Conducta agressiva

Defensa dels drets personals i expressió dels pensaments, sentiments i opinions d'una manera inadequada i impositiva i que transgredeix els drets de les altres persones. La conducta agressiva en una situació pot expressar-se de manera directa o indirecta. L'agressió verbal directa inclou ofenses verbals, insults, amenaces i comentaris hostils o humillantes. El component no verbal pot incloure gestos hostils o amenaçadors, com esgrimir el puny o les mirades intenses i fins i tot els atacs físics. L'agressió verbal indirecta inclou comentaris sarcàstics i rencorosos i murmuracions malicioses. Les conductes no verbals agressives inclouen gestos físics realitzats mentre l'atenció de l'altra persona es dirigeix cap a altre lloc o actes físics dirigits cap a altres persones o objectes. Les víctimes de les persones agressives acaben, més tard o més d'hora, per sentir ressentiment i per evitar-les. L'objectiu habitual de l'agressió és la dominació de les altres persones. La victòria s'assegura per mitjà de la humiliació i la degradació. Es tracta en últim terme que els altres es facin més febles i menys capaços d'expressar i defensar els seus drets i necessitats. La conducta agressiva és reflex sovint d'una conducta ambiciosa, que intenta aconseguir els objectius a qualsevol preu, fins i tot si això suposa transgredir les normes ètiques i vulnerar els drets dels altres. La conducta agressiva pot portar com resultat a curt termini conseqüències favorables, com una expressió emocional satisfactòria, un sentiment de poder i la consecució dels objectius desitjats. No obstant això, poden sorgir sentiments de culpa, una enèrgica contraagresión directa en forma d'un atac verbal o físic per part dels altres o una contraagresión indirecta sota la forma d'una rèplica sarcàstica o d'una mirada desafiadora. Les conseqüències a llarg termini d'aquest tipus de conductes són sempre negatives.

PRACTICA

Situació 1:

El teu amic acaba d'arribar a fer el treball de grup, just una hora tard. No t'ha trucat per a avisar que es retardaria. Tu et sents irritat per la tardança. Li dius:

* Entra el treball està en la taula. CONDUCTA PASSIVA.

* He estat esperant durant una hora. M'hagués agradat que m'haguessis avisat que arribaves tard. CONDUCTA ASSERTIVA.

* M'has posat molt nerviós arribant tard. És l'última vegada que et convido i fem un treball junts. CONDUCTA AGRESSIVA.

Situació 2:

Un company de l'institut et dóna constantment el seu treball perquè tu li facis. Tu has decidit acabar amb aquesta situació. El teu company acaba de demanar-li que faci una mica del seu treball de deures. Tu li contestes:

* Estic bastant ocupat. Però si no aconsegueixes fer-lo, et puc ajudar. CONDUCTA PASSIVA.

* Oblida'l. Gairebé no queda temps per a fer-lo. Em tractes com a un esclau. Ets un desconsiderat. CONDUCTA AGRESSIVA.

* No, Pep/Anna. No vaig a fer gens més del teu treball. Estic cansat de fer, a més del meu treball, el teu. CONDUCTA ASSERTIVA.

Situació 3:

Un alumne nouvingut (o alumna) desconegut s'acaba de matricular al centre. Vols conèixe'l.

* Somrius al mateix temps que el nou alumne s'acosta, però no dius res. CONDUCTA PASSIVA.

* Tú t'acostes en el patí on és ell i dius: Hola! Sóc l'Antoni/Luïssa. Vaig a la mateixa classe de 2n. Benvingut al centre. M'alegro de conèixe't. CONDUCTA ASSERTIVA.

* Tú mires a l'alumne nouvingut per la finestra. CONDUCTA AGRESSIVA.

Estratègies addicionals d'exposició en situacions socials

* Respon als símptomes d'ansietat amb acostament i no amb fugida o evitació.

* Tinguis present on et trobes i no pensis que estàs en algun altre lloc.

* Saluda a la gent d'una forma adequada i amb una mirada als ulls.

* Escolta atentament a la gent i elabora mentalment una llista de possibles temes de conversa.

* Mostra que vols parlar. Pot ser bo fer-lo inicialment amb alguna pregunta (ja que concentra l'atenció en la persona que realitza la pregunta i en la qual s'espera que respongui).

* Parla alt i amb una dicció adequada. No murmuri.

* Intenta suportar alguns silencis sense posar-te nerviós.

* Espera senyals dels altres al decidir-te on asseure't, quan prendre una beguda o llaminadura, o de què parlaràs.

* Apren a tolerar crítiques a força d'introduir la discussió deliberatament en un moment determinat.

ALGUNES ESTRATÈGIES PER A FER MES EFICACES LES RESPOSTES ASSERTIVES

* Tenir un bon concepte de si mateix. Molta gent no és assertiva perquè li manca autoestima. És important recordar-se a si mateix que s'és tan important com els altres i prendre de debò les pròpies necessitats.

* Planificar els missatges. Aconseguir que tots els fets i punts estiguin aclarits amb antelació, confeccionant notes de referència si la situació ho permet. Això estalvia temps, produïx confiança i pot disminuir la intimidació per part dels altres.

* Ser educat. Empipar-se provoca confusió en un mateix i fa que els altres vegin a l'individu feble, histèric i amb una baixa credibilitat. Cal recordar que s'han de prendre en consideració els punts de vista dels altres i comunicar-los que s'entén el seu punt de vista. Negar o ser capgros no sol funcionar a llarg termini. És millor guardar la calma i educadadament, però fermament, exposar l'opinió pròpia.

* Guardar les disculpes per a quan siguin necessàries. No s'ha de demanar excuses, tret que sigui necessari fer-lo. Si es reserven les disculpes per a quan siguin apropiades, no es disminuirà ni el seu valor ni el propi, i els altres prendran a l'individu de debò per a altres assumptes.

* No arraconar als altres. El fet de fer això habitualment provocarà còlera i ressentiment, la qual cosa sempre dificulta les relacions. Si un es vol assegurar la cooperació dels altres, sempre se'ls ha de proporcionar, quan sigui possible, una sortida (amb sort, la sortida que un desitja) i s'han d'esbossar les conseqüències constructives de tal alternativa per als altres i per a un mateix.

* Mai recórrer a les amenaces. Si es respon a qualsevol injustícia amb fortes amenaces, la credibilitat i la cooperació que es pretenen desapareixeran. Una afirmació tranquil·la dels passos que s'està disposat a seguir és molt més eficaç. També si s'afirma que se seguiran una sèrie de passos, cal assegurar-se de fer-lo, perquè així les respostes d'un siguin preses de debò en el futur.

* Acceptar la derrota quan sigui necessari. L'asserció comporta comprensió quan les accions subsegüents no són constructives, acceptant la derrota amb elegància, en bons termes amb l'altre. Els dolents sentiments sortiran més tard. Si se li veu acceptar situacions cortesament després d'una discussió, la gent li respectarà més. A ningú li agrada ser un mal perdedor.

Els pensaments inadequats o distorsions cognitives

• Són aquells que distorsionen la realitat o la reflecteixen parcialment, dificultant la consecució dels nostres objectius i sovint son motiu d’emocions desagradables • Un mateix pot no ser conscient d’aquests pensaments i fa falta reflexionar-hi
Tipus de distorsions cognitives ( Ellis i Harper, 1970)
• Polarització o visió en blanc i negre • Lectura de pensament “ segur que no els caic bé..” • Generalització excessiva “sempre, mai, ningú...” • Raonament emocional “si em sento inútil, sóc inútil” • Personalització “ ho diu per mi, s’està fixant en mi...” • Hauría de “he de.., disculpa, és que sóc...si hagués...” • Etiquetatge “ és un... Sóc una...” • Catastrofisme “segur que em passarà a mi” • Evasió de Control “ no puc fer-hi res” o “ ho he de fer jo” • Canvi en els altres “ si ell canviés llavors jo podria...”

Identificar distorsions cognitives (Van der Hofstadt i Quiles, 2002)
• Criteri d’objectivitat: quines proves tinc? • Criteri d’intensitat: com em sento al pensar això? Quin nivell d’ ansietat em produeix? • Criteri d’utilitat: per a què em serveix pensar així? • Criteri de llenguatge: què m’estic dient? com m’ho estic dient?

Estratègies que ajuden a canviar la distorsió (Redorta, Obiols, Bisquerra, 2005)
• El doble nivell d’exigència: parlar-se a un mateix tal com ho faries a un altre • Pensar en matisos • Demanar l’opinió dels altres • Definir els termes • Canvi semàntic: no hauria de / hagués preferit no.. • Canvis d’atribució causal dels fets • Anàlisi de les despeses - beneficis